La Comissió Nacional d´EUiA ha aprovat aquesta setmana, en concret el dilluns 11 de febrer, una resolució de valoració de les Bases de la Llei d´Educació de Catalunya i de propostes en aquest àmbit. Us l´adjuntem a continuació:

1.- Introducció

Les persones han de poder progressar com a membres d´una comunitat. Per això, cal una societat més justa, més participativa, més saludable... i considerar l´educació com a l´element clau per al desenvolupament de ciutats i pobles. D´ella en depèn, en gran mesura, la societat de persones lliures i iguals que volem. EUiA té el convenciment que l´educació pública ha de ser el motor del sistema educatiu com a garantia de qualitat, gratuïtat, igualtat i cohesió social.

Al 2003 EUiA va contribuir a l´Acord del govern catalanista i d´esquerres on deia que: “L´educació pública és l´eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i cal garantir que pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal, públic, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l´educació, essent la participació un valor i alhora un instrument clau del desenvolupament social.”

També va ser una positiva pràctica democràtica l´ampli consens entre administració pública i entitats, que es va concretar amb la signatura al 2006 del Pacte Nacional per l´Educació (PNE), com a oportunitat de millora de la situació de l´educació, i com a primer pas cap a l´elaboració d´una Llei d´Educació de Catalunya (LEC). El govern d´Entesa Nacional de Progrés, en el seu Programa, dóna continuïtat al compromís d´elaborar participadament, presentar i aprovar al Parlament el projecte de Llei d´Educació de Catalunya, així com desenvolupar el PNE.

Ara, la societat catalana sent que els esforços iniciats pel govern d´esquerres en l´àmbit educatiu poden i han d´anar més enllà per a superar dèficits que arrosseguem dels governs de CiU, així com per a situar-nos en nivells més elevats de benestar.

2.- Catalunya necessita una Llei d´Educació

 Per donar estabilitat al sistema educatiu, amb un model propi, de qualitat i coherent amb les característiques de Catalunya, situant l´educació pública com a eix central.

 Per exercir més l´autogovern, per donar resposta a les necessitats educatives de la societat catalana, amb criteri de proximitat i amb el finançament adequat.

 Per donar compliment a un compromís amb la societat que, tot i les millores, encara necessita d´un canvi més cap a l´esquerra de les polítiques educatives.

Catalunya necessita una Llei d´Educació que potenciï l´educació pública, laica, coeducativa, gratuïta i de qualitat, per equitat i cohesió social.

EUiA considera que la LEC ha de ser l´instrument d´una política educativa que es caracteritzi, en termes generals, per:

1. L´Educació per a tota la ciutadania des del naixement i al llarg de tota la vida.

2. Considerar infants i joves com a subjectes del dret a l´educació. Garantir l´èxit maduratiu i dins del marc social. El dret a l´educació, per davant dels drets de les famílies.

3. L´Educació pública com a eix central, com a única garantia de:

• Eliminar la dualització existent entre l´alumnat, per garantir l´igualtat i impulsar la cohesió social.

• Aconseguir la gratuïtat en l´exercici del dret a l´educació.

• Garantir el pluralisme, la coeducació, la formació integral de persones autònomes i crítiques, la inclusió, la participació i la gestió democràtica, la formació adequada i condicions laborals saludables dels i les professionals, la coordinació entre l´ensenyament i el món laboral, equipaments educatius adequats i oberts en els municipis, espais de reflexió, debat, decisió i actuació de la comunitat socioeducativa i veïnal, l´avaluació com a mecanisme per a la qualitat.

• La laïcitat, valor imprescindible per a una educació democràtica de qualitat amb respecte a les creences, ideologies i diversitat cultural.

• L´ensenyament de base científica deixant l´ensenyament de la religió fora dels centres escolars.

• La qualitat de l´educació pública amb un finançament públic suficient, basat en una llei, per assegurar la gratuïtat total i l´atenció a la diversitat.

• La coresponsabilitat educativa dels municipis amb més competències i recursos per a dur a terme el propi projecte educatiu, potenciant xarxes educatives entre centres.

• La potenciació dels agents educadors. Millora de la formació psicopedagògica dels i les professionals i més espais de reflexió conjunta amb pares i mares sobre temes pedagògics i desenvolupament personal d´infants i joves. Més implicació i participació de pares i mares en la reflexió i pressa de decisions sobre pedagogia i política educativa.

4. Compensar desigualtats socials, i aconseguir equitat, cohesió i benestar social. Equitat total en l´assignació de places escolars i gratuïtat real en els centres públics i en els privats concertats. Mapa Escolar per preveure, planificar i optimitzar recursos.

5. Posar l´accent de la gestió dels centres públics en la qualitat. Recursos necessaris i autonomia de centre vinculada a l´entorn.

6. Obrir perspectives legals més amples. En el desenvolupament d´infants i joves influeixen molts factors externs al sistema docent. Cal introduir regulacions transversals (lleure, espai urbà, mitjans de comunicació...) que afavoreixin l´educació en tots els àmbits.

3.- Quin Servei Públic d´Educació?

EUiA defensa l´opció d´un Servei Públic d´Educació (SPE) amb una xarxa única de centres de titularitat i gestió públiques, inclòs el 0-3, amb els valors d´equitat i cohesió social com a primordials, i voldria iniciar el procés cap a l´eliminació dels concerts educatius, possibilitant també el pas d´alguns d´ells a públics. Ara bé, això no pot fer-se d´un dia per un altre.

Per això, és important que es planifiqui i agilitzi la creació de centres públics amb les places necessàries, es facin auditories als privats concertats, es retiri el concert dels que no compleixin els requisits -gratuïtat, control de l´accés i manteniment d´escolarització d´alumnat amb necessitats educatives específiques- i EUiA afegiria laïcitat, coeducació, millora de condicions laborals del personal. Cal també més control dels centres privats concertats que, de moment, existeixen, per part d´inspecció i de la representació de l´administració en els consells escolars.

4.- Clars i obscurs del document de Bases de la Llei d´Educació

Les Bases són, d´entrada, un avenç respecte a l´etapa de CiU, ja que mai el govern de dretes va voler fer una LEC que es dotés d´una política educativa pròpia i planifiqués. Com a Bases i no com l´articulat d´un avantprojecte les valorem. Això vol dir que cal aprofundir i negociar els aspectes que són positius, els que són susceptibles de concreció i millora i, evidentment, canviar els que considerem negatius.

1. Estem d´acord amb la declaració d´intencions inicial i amb les 8 directrius fixades per elaborar la LEC, expressades al PNE, però s´han de desenvolupar de manera clara a la LEC.

2. Coincidim en què la dualització de la xarxa educativa suposa una fractura social, però, estem en desacord en la normalització del concert educatiu, i del fet d´oferir mecanismes d´estímul per a l´escolarització privada. Cal més control d´aquests centres i més definició de com i quan es farà perquè compleixin els requisits per a formar part del SPE, així com seguir creant centres públics. Si l´escola pública ha de ser l´eix central, no és comprensible la consagració de la doble, triple o quàdruple xarxa que estableix el redactat, ni tampoc concertar amb centres privats on és possible crear un centre públic. La LEC ha d´establir que la Generalitat assumirà l´augment dels centres públics necessaris per atendre tot l´augment de places.

3. Parla del dret a escollir per part de les famílies, obviant la importància de situar l´alumnat, i no les famílies, com a subjecte del dret a l´educació

4. Sembla que doni més valor a la gestió de centre que a la política educativa. No és acceptable la possibilitat de formes de gestió privada -ni total ni parcial- dels centres públics, si es tracta de garantir qualitat i valor com a servei públic.

5. Situa els ajuntaments en el marc de la corresponsabilitat però cal aprofundir més en les responsabilitats i relacions Generalitat-Ajuntaments, reforçar la transversalitat dels projectes educatius de ciutat perquè ampliïn la xarxa més enllà del centre escolar, i incrementar els recursos i la decisió real en els organismes del municipi. I garantir que tots els municipis gaudeixin de les millores dels drets que ha d´implementar la LEC.

6. A més del llenguatge androcèntric i sexista del text, és preocupant que no aparegui el valor de la coeducació, i més tenint en compte la visió de gènere que caracteritza les polítiques del govern. Tampoc parla d´igualtat d´oportunitats per a les noies, ni del paper de l´educació per a la prevenció de la violència masclista i com a compensadora de les desigualtats de gènere. Educació ha d´incorporar aquest tema en el llenguatge, els plantejaments, actuacions i també a les estadístiques.

7. La formació integral i l´atenció a la diversitat de persones, no considerades com a producte, sinó com a ciutadania a preparar pel futur, queden desvirtuades i donen al model educatiu valor de mercat, concepció que no compartim.

8. Coincidim en la definició de l´ensenyament de contingut laic i base científica però xoca que no expliciti l´aposta per la Pau, ni com aconseguir la laïcitat, i sí parli de “respectar els drets de pares i mares a què llurs fills/es rebin la formació religiosa i moral que estigui d´acord amb les seves conviccions”, sense explicar com es conjuga això amb la integració de tot l´alumnat i la igualtat d´oportunitats, tan necessàries per a la cohesió social.

9. Caldria definir bé el que és el fracàs i l´èxit escolar, més enllà de les titulacions. Es parla de fracàs escolar, segons els resultats, però s´obvien els processos i el treball sobre els valors. Caldria reconèixer que el fracàs escolar en realitat és un fracàs social, anar-lo eliminant i impulsant l´èxit escolar, establint en consens amb la comunitat social i educativa mesures de prevenció des de la infància, mesures de millora social i en l´àmbit educatiu, recursos per a poder atendre la diversitat, disminució de ràtios, foment de l´autoavaluació, plans de convivència sòcioescolars, promoció d´activitats extraescolars, vincles educació-treball, programes d´educació per la pau i el tractament de la solució dels conflictes, per la salut, vinculats a programes territorials, i que garanteixin la diversitat en tots els aspectes: gènere, lloc de procedència, orientació sexual, característiques personals..; sense que les diferències comportin desigualtat.

10. És positiu que s´inclogui un apartat sobre finançament, cal desenvolupar-lo i fixar un objectiu d´inversió pública en termes de % sobre el PIB que ens situï a l´alçada dels països amb nivells de desenvolupament econòmic similar al nostre, superant l´insuficient esforç fet durant els darrers trenta anys, tot i l´increment fet en l´etapa de govern d´esquerres.

11. Coincidim en què el sistema educatiu ha estat uns dels vehicles fonamentals de recuperació de la llengua catalana, i cal seguir avançant perquè aquesta sigui un veritable element de cohesió social, sense perjudici de reconèixer la diversitat de llengües existents i l´aprenentatge de la llengua castellana, i facilitant el coneixement bàsic de la resta de llengües de l´Estat a Secundària.

12. Compartim la idea de què per millorar el sistema educatiu, a més d´analitzar els factors externs, també cal reconèixer els factors endògens que afecten el sistema, abordar-los directament, avaluar-los i prendre les mesures necessàries.

13. És positiu que s´expliciti la planificació com a mesura d´equitat. Cal però previsió i recursos en funció del creixement de població infantil i l´atenció de la diversitat. Cal millorar les bases de preinscripció i matrícula, així com els aspectes referents a drets i deures per evitar l´absentisme escolar. La Generalitat ha de garantir l´educació 0-3, més enllà de la implicació dels ajuntaments.

14. D´acord amb el paper rellevant atribuït a l´avaluació, pensem que cal definir-la com un aspecte més en el procés d´autonomia de centre, i que cal que també siguin avaluades la Inspecció i demés organismes de l´administració educativa.

15. Percebem com un abandonament del treball en equip i de la millora de la gestió democràtica dels centres, el factor de professionalització de la direcció de centres. Considerem que l´administració educativa té la responsabilitat de formar, assessorar i acompanyar les persones que realitzen aquesta funció, en lloc de donar un enfocament de gestió privada.

16. Es contempla la formació del professorat -no de la resta de professionals- però massa enfocada cap a coneixements de tecnologia i llengua estrangera deixant de banda la necessitat essencial de més coneixements pedagògics i de treball col•lectiu inserit en la funció social dels i les professionals de l´educació. La carrera docent cal potenciar-la amb més recursos.

17. Tot i que el PNE va comptar amb la participació de forces sindicals, les Bases no expliciten la necessària negociació sobre les condicions laborals amb els sindicats.

18. Estant d´acord amb l´autonomia de centres, caldria definir més el concepte i no lligar-lo al model privat de gestió i direcció, així com donar més formació i recursos que permetin augmentar la capacitat d´autonomia, que considerem ha de ser entesa com a procés en el que es va avançant en metodologia i organització de centres, però no modifica els objectius finals que ha d´assolir l´alumnat, ni incrementa recursos econòmics en funció dels resultats de l´alumnat. Defensem els projectes de centre emmarcats en un entorn concret i participats per la comunitat sòcioeducativa.

En l´elaboració de la LEC caldrà definir, amb debat social, el contingut i la regulació de temes molt importants que només estan enunciats a les Bases: inclusió, formació al llarg de la vida, formació professional, educació artística, formació de persones adultes. També s´haurà de quantificar la disminució de ràtios, plans de millora, aules d´acollida; gratuïtat de materials, reutilització i ús gratuït de llibres de text, materials digitals; currículum i organització coordinada entre centres d´educació infantil, primària i secundària; vinculació de l´esforç amb la millora de la motivació i l´interès per formar-se i madurar; educació no formal vinculada al projecte educatiu de centres i de ciutat...

EUiA no comparteix que “la societat i institucions catalanes han fet gran esforç tot el s. XX per tenir una escola de qualitat”. La qualitat educativa pot entendre´s de forma diferent en funció d´interessos partidistes o de sistema, i l´esforç no s´ha encaminat de la mateixa manera en les diferents èpoques. De fet, ara encara estem pagant les conseqüències del franquisme i de la política de dretes del PP i CiU.

5.- Per una Llei participada, amb consens social i polític i sense hipoteques

La LEC tindrà èxit si parteix del diàleg i els consens dels agents implicats:

1. Cal consens social. Cal participació real, debat amb tots els sectors institucionals i socials (ajuntaments, consells escolars, professionals de l´educació i del lleure, sindicats, associacions de pares i mares, d´estudiants, associacions veïnals...), implicant-los en les decisions per a l´elaboració i aplicació de la Llei, com a una positiva pràctica democràtica.

2. Cal consens polític, que ha de començar amb l´indispensable i primer acord de les forces polítiques que donem suport al govern d´esquerres. L´objectiu d´un consens més ampli que inclogui CiU no ha de portar a fer concessions que contradiguin els objectius de l´Acord de govern de les esquerres. És més: és perfectament legítim un pacte d´esquerres sense comptar amb CiU ja que per sobre de tot està avançar en polítiques d´esquerres i de defensa de l´escola pública. No es pot desvirtuar la Llei amb elements contradictoris procedents del model neoliberal de CiU, que aposta per la privatització i mercantilització de l´educació. Si es fes, la Llei quedaria neutralitzada per aconseguir els seus objectius i inoperant com a instrument de consolidació i progrés del SPE.

Per això, EUiA considera que cal més valentia del Departament d´Educació, consensuar amb la Comunitat Educativa i amb totes les forces del govern, aconseguir fer realitat els compromisos establerts amb la ciutadania i no sucumbir als desigs de la dreta.

Aquest ha de ser el camí des del treball unitari de la comunitat social i educativa, de les forces de l´esquerra política i social i de la mobilització social.