www.euia.cat | esquerra unida i alternativa
 Esquerra Unida i Alternativa
RSS
Actualitat
Joan Mena: “El fracàs escolar és també un element de lluita de classes i la seva eradicació una necessitat de cohesió social”
El portaveu d’ICV-EUiA en la Comissió d’Ensenyament i Universitats diu a la consellera Rigau que les polítiques educatives adequades contra aquesta xacra són “una assignatura pendent del seu govern i una necessitat extrema de la nostra societat” i presenta 7 propostes per fer-hi front
Dijous, 30 de maig de 2013
Imprimir compartir, comunitats virtuals


Intervenció del diputat Joan Mena, portaveu d'ICV-EUiA a la Comissió parlamentària d'Ensenyament i Universitats

Bona tarda, senyora Consellera. Des del grup d’ICV-EUiA considerem que un dels principals objectius de la Conselleria d’Ensenyament hauria de ser el d’establir mecanismes efectius de lluita contra el fracàs escolar. Perquè, avui, lluitar contra el fracàs escolar és una eina potent per a garantir la cohesió social al nostre país. Més necessària que mai.

És cert que, els percentatges de fracàs escolar, lamentablement, s’han mantingut estables des de 1995 tant a Catalunya com al conjunt de l’estat. I també és cert que els alumnes catalans, com els del conjunt de l’estat, gairebé doblen la mitjana europea de fracàs escolar que l’any passat estava situada en el 14%.

Per tant, senyora Consellera, si això passava amb una inversió educativa com la que teníem, amb una gestió del personal docent com la que es practicava i amb uns programes de cohesió social dels quals parlaré més endavant, ens preocupa de quina manera les seves retallades, la retallades de CiU, i les retallades del govern central poden impactar en el fracàs escolar dels nostres alumnes. Com vostè sap, però, això no ho esbrinarem, com a mínim, fins d’aquí vuit anys que és el període que, segons els experts en pedagogia, es poden avaluar les incidències de les polítiques contra el fracàs escolar.

A aquestes dades que vostè ha dit, al grup d’ICV-EUiA ens preocupa un aspecte fonamental: on sociològicament està ubicat el fracàs escolar. I és un paràmetre que el tenen bastant detectat els experts en aquesta matèria. Sense anar més lluny, l’informe sobre el fracàs escolar de la FEDAIA (de febrer de 2012) destaca que els factors determinants que condicionen el risc de fracàs escolar són el nivell socioeducatiu dels pares, l’origen ètnic o de procedència i el sexe dels alumnes. D’aquests tres paràmetres, el més revelador és el de l’ocupació i el nivell socioeducatiu dels pares. Segons aquest informe, mentre els fills de famílies sense estudis presenten un risc de fracàs escolar del 63%, els qui han nascut en un entorn d’estudis primaris baixa fins el 41% i en les famílies amb estudis universitaris baixa encara més fins el 20%. Això té les seves equivalències en les classes socials. Segons l’informe, els adolescents de classe treballadora presenten un 45% de risc de fracàs escolar enfront del 23% dels fills de famílies de classe mitjana. Per tant, el fracàs escolar és també un element de lluita de classes i la seva eradicació una necessitat, com deia abans, de cohesió social.

Si fins ara aquestes dades eren preocupants, des del 2008, pels efectes socioeconòmics de la crisi, són alarmants. Suposo que és vostè conscient, senyora Rigau, de la combinació socialment letal que representen aquestes dades i tendències sobre el fracàs escolar i la xifra d’atur, i especialment d’atur juvenil, que pateix Catalunya que segons les dades del primer trimestre d’Idescat afecta el 77,3% dels joves entre 16 i 19 anys, i sobrepassa el 47% en els joves d’entre 20 a 24 anys. Per tant, les polítiques educatives adequades contra el fracàs escolar són una assignatura pendent del seu govern i una necessitat extrema de la nostra societat.

I és que en aquests mesos de govern, juntament amb la legislatura passada, les mesures que vostè ha aprovat com a Consellera en l’àmbit educatiu són totalment les contràries al que recomanen les instàncies catalanes, espanyoles i, fins i tot, internacionals.

I li posaré alguns exemples:

·        Segons l’informe d’infància a Catalunya d’UNICEF, pel que fa als drets relatius a l’educació recollits en els articles 28, 29, 30 i 31 de la Convenció sobre els drets de l’infant, cal especificar que van més enllà del dret a l’escolarització obligatòria. Per tant, aquests drets inclouen l’educació de 0-3 anys, el dret al joc com a element pedagògic, al descans i a les activitats recreatives i culturals. No cal que li expliqui, senyora Rigau, que la política del seu govern ha estat justament el contrari: han rebaixat fins a un 52% la destinació pressupostària a les escoles bressol, han eliminat les ajudes a les AMPA per a poder organitzar activitats extraescolars i s’han carregat els programes educatius d’entorn que facilitaven l’obertura del centre educatiu en horari no lectiu amb l’objectiu d’acostar l’alumnat a les activitats recreatives i culturals, entre d’altres.

·        Diu el mateix informe que a Catalunya cal assenyalar diferències d’accés als diferents nivells educatius, desigualtats en les condicions d’escolarització derivades de la segregació escolar i desigualtats en els resultats educatius que afecten els col·lectius més desafavorits. La manera per evitar això, senyora Rigau, és a través de beques i ajuts a l’escolarització i fomentant una escola inclusiva. Per contra, el seu govern ha reduït la partida destinada a beques i ajuts afectant de forma considerable les famílies més desafavorides i mantenen les polítiques de segregació garantint els concerts, per exemple, amb escoles que segreguen els nens i les nenes. El seu govern, senyora Rigau, si ja teníem una situació prèvia de discriminació en quant a política de beques i ajut respecte a altres països del nostre entorn, la situació actual és clarament vergonyant.

·      Segons l’informe sobre el paper dels governs locals elaborat pel Departament de Sociologia de la UAB i editat per la Diputació de Barcelona el gener de 2012, el fracàs escolar a Catalunya es troba especialment concentrat en els grups socials socioeconòmicament més desafavorits. Per contra d’establir polítiques que evitin aquesta situació, les seves polítiques han tendit a ser genèriques i universals i no han actuat sobre aquests col·lectius concrets. I això ho han fet impossibilitant la necessària tasca de tutoria individual, incrementant les hores lectives del professorat que ha impedit una atenció de més qualitat i el fet de tenir 3000 professors menys per a gairebé 20.000 alumnes més ha provocat que molts centres hagin de prescindir dels desdoblaments que són peça clau en el fracàs escolar, especialment pel que fa a l’atenció de les matèries instrumentals.

Podria seguir, senyora Rigau, amb més exemples de com les seves polítiques no van en la línia del que recomanen les instàncies educatives per atacar el fracàs escolar.

No obstant això, des d’ICV-EUiA li voldríem plantejar set reptes i, per tant, tres propostes:

1.     L’estratègia contra el fracàs escolar ha de constar de tres fases importants: la de diagnosi, la de priorització i la de planificació. És vital establir uns mecanismes adequats de detecció del fracàs escolar. Un cop elaborada la diagnosi cal desplegar, prioritzar i planificar el desplegament de dispositius o programes de lluita contra el fracàs escolar. En aquest sentit, proposem la creació d’un Observatori contra el fracàs escolar que garanteixi l’adequació d’aquestes tres fases en l’aplicació de polítiques públiques contra el fracàs escolar.

2.     Actuar de forma preventiva en l’educació primària i garantint l’etapa 0-3 anys com a etapa educativa, donat que està clarament contrastat que els nens i nenes que han tingut accés a aquesta etapa obtenen millors resultats d’aprenentatge.

3.     Crear espais complementaris amb les famílies potenciant el seu paper  per a garantir la vinculació i la participació en l’educació dels fills.

4.     Promoure l’atenció personalitzada a l’alumnat en funció de les seves necessitats, i recuperar, per tant, les hores previstes per a la tutoria individual i ajudar a què els centres puguin organitzar-se amb els desdoblaments necessaris, especialment a les assignatures instrumentals.

5.     Preveient que, si s’aprova la LOMCE, aquestes suposarà una segregació primerenca de l’alumnat, cal preveure mecanismes per a facilitar una segona oportunitat a tots els alumnes per a possibilitar el retorn al sistema educatiu formal (adaptacions curriculars, PQPI, Cicles formatius, la incorporació dels professionalitzadors que preveu la LEC, la transacció d’un cicle a un altre, etc).

6.     Potenciar el paper dels ajuntaments en la lluita contra el fracàs escolar. Per ser l’administració més propera i més coneixedora de la realitat social i territorial, el món local l’hem de situar en el primer pla de la lluita contra el fracàs escolar. Existeix ja un ampli catàleg d’experiències i dispositius amb aquest objecte: plans locals de suport a l’escolarització, programes de suport a les famílies, els programes de transició escola-treball, l’oferta de PQPI, el suport als Projectes Educatius de Centre, l’oferta d’extraescolars o els plans d’entorn, entre d’altres. Senyora Rigau, fomenti de forma dialogada i consensuada amb els ajuntaments, aquests programes perquè són els que han demostrat clarament la seva incidència en la lluita contra l’abandonament escolar o l’absentisme.

7.      I setena i última proposta. Són sis mesures, les anteriors, que es podrien concretar en una única que és la pressupostària. Suposo senyora Rigau, que vostè sap que per a poder fer tot això li cal pressupost. En aquest sentit, fem nostra la proposta que UNICEF va ser el 2012 a la Generalitat de Catalunya on demanava protegir i, en la mesura del possible, intensificar el pressupost en educació no universitària fins a equiparar els recursos públics a la mitjana europea. Només amb aquesta mesura combatrem el fracàs escolar, si no apliquem aquesta inversió pressupostària podrem parlar en prosa o en vers sobre el fracàs escolar que no l’evitarem.

 

 


Imprimir compartir, comunitats virtuals
El diputat Joan Mena, portaveu d'ICV-EUiA a la Comissió d'Ensenyament i Universitats, durant la seva intervenció.


 Vídeos relacionados

31 / 05 / 2013

© Esquerra Unida i Alternativa 2011
Doctor Aiguader, 10-12 Baixos 08003 Barcelona. Tel: 933.170.034 Fax: 933.179.251
euia@euia.cat - www.euia.cat

Twitter EUiA Facebook EUiA You tube EUiA Flickr EUiA